Berga
El Dia d’Europa amplia horitzons i dona veu al teixit empresarial
Estrena format amb debats polítics, mirada econòmica i un reconeixement a les empreses Berguedanes amb projecció internacional.

El Dia d’Europa del Berguedà, organitzat per la Fundació Casal d’Europa, es reinventa. Amb un nou format basat en la col•laboració publicoprivada, la jornada que es va fer divendres va anar més enllà de la dimensió cultural i política europea i s'ha convertit també en una plataforma per donar visibilitat a les empreses berguedanes i facilitar-ne la projecció internacional.
La nova proposta deixa enrere el format centrat en l’anàlisi d’un país o una regió europea concreta per estrènyer-hi vincles i aposta per dues converses temàtiques: una de caràcter polític i una altra d’àmbit empresarial. En aquest sentit també per lliurar el primer reconeixement a una empresa del Berguedà que destaca per la seva innovació, competitivitat i vocació internacional. El guardó va ser per a Eproject4, una companyia que exporta el 60% de la seva producció des del Berguedà.
El nou Dia d’Europa és una iniciativa conjunta de la Fundació Casal d’Europa, l’Ajuntament de Berga, l’Associació Comarcal d’Empresaris i el Consell Comarcal del Berguedà. En aquesta primera edició de la nova etapa, les entitats impulsores també van voler reconèixer la trajectòria de l’expresident del Casal d’Europa, Jaume Farguell, i la seva tasca al capdavant de l’entitat. Visiblement emocionat, Farguell va agrair la iniciativa i va desitjar molts encerts a aquesta nova etapa.
La vessant política de la jornada va comptar amb un diàleg entre l’alcalde d’Hernani, Xabier Lertxundi, i l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, que van posar sobre la taula les realitats de Catalunya i el País Basc. Tots dos van coincidir en bona part de les qüestions abordades.
La jornada es va completar amb una conversa sobre els reptes i les oportunitats de la indústria forestal, en què es van analitzar els problemes del sector i les possibles solucions, i també amb les actuacions dels esbarts Queralt i Sant Jordi, que van posar el punt final a la celebració.
